abbilantzàre , vrb: bilantzare Definition assentare a manera de abbarrare firmu, de no orrúere o pèndhere a ccn. parte; fàere o nàrrere sentza de si nche betare tropu a una parte Sentences abbilàntzati bene prima: s'istadera la zuches tue! ◊ no as a nàrrere chi est prenu de bíssios o chi candho favedhat no s'abbilantzat! Etymon srd.
