alúsara, alússara , nf: aúciara,
aússara Definition
duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas; aússara est fintzes un'àtera calidade de sa matessi linna
Synonyms e antonyms
bentitzu,
bidighignu,
bintirinzu,
elighinzu,
filichinzu,
intretzu,
mussòrgia,
ortéssiu,
pidighinzu,
reti,
tintiritzu,
tretzu
/
bentzígliu,
úrtzula
/
aussara
Scientific Terminology
mt, Clematis cirrhosa, C. flammula, C. vitalba
Translations
French
clématite
English
clematis
Spanish
clemátide,
vidarra
Italian
clemàtide
German
Waldrebe.
atzàra , nf: aussara,
autzara,
tzara Definition
genia de linna chi faet a cannàile longu longu, a funes, finedhedhu in is puntas prus artas e noàdiles, ma grussu fintzes cantu su bratzu in partes de fundhu (e coment’e ispongiatzu in mesu, tanti chi a ndhe surbare unu bículu sicau passat s'ària): si che artzat a pitzu de is matas e dhas ammontat puru; faet frore biancu
Synonyms e antonyms
auciada,
bentzígliu,
bidichinzu,
elighinzu,
firighinzu,
inteltzu,
ortéssiu,
tichíngiu
Surnames and Proverbs
smb:
Atzara, Azara, Azzara
Scientific Terminology
rbl, Clematis vitalba
Etymon
srdn.
Translations
French
clématite
English
greybeard
Spanish
clemátide
Italian
vitalba
German
Waldrebe.
auciàda , nf: aussara,
autzara Definition
duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas
Synonyms e antonyms
atzara*,
bentzígliu,
bidichinzu,
bilichinzu,
elighinzu,
ertessu,
filichinzu,
inteltzu,
lutzara,
medichinzu,
reti
/
aússara
Scientific Terminology
rbl, Clematis vitalba, c. cirrhosa
Translations
French
clématite
English
clematis
Spanish
clemátide
Italian
vitalba
German
Waldrebe.
bentzígliu , nm: bincillu,
bintzígliu,
bintzillu,
intzígliu Definition
duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas
Synonyms e antonyms
atzara,
auciada,
bidichinzu,
bilichinzu,
elighinzu,
ertessu,
filichinzu,
inteltzu,
lutzara,
medichinzu,
ortéssiu
/
alúsara,
reti,
teti,
úrtzula
Scientific Terminology
rbl, Clematis vitalba, C. flammula
Translations
French
clématite
English
clematis
Spanish
clemátide
Italian
clemàtide
German
Waldrebe,
Klematis.
bidichínzu , nm: bidighignu,
bidighíngiu,
bidighinzu,
bidrighinzu,
idighinzu,
vidichíngiu Definition
duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che àrtziat a pitzu de is matas; genia de filighedhu chi unas cantu linnas (es. bide) bogant e imbodhigant a calecuna cosa po si mantènnere; bide
Synonyms e antonyms
atzara,
auciada,
bentzígliu,
elighinzu,
ertessu,
firighinzu,
inteltzu,
medichinzu,
ortéssiu,
pilighinzu,
tichíngiu
/
auciada
/
agrustu,
barrali,
bégula,
berguladu,
imbragu,
lú,
parra,
pórtiu,
trica,
tricarju
/
bentzígliu 1
Sentences
rú e bidighinzu assacarrant taularis e muros (V.Falchi)◊ si ch'est intanadu in duas molas de modhitza, bene acrobadu e cun cabitzana de titione e bidighinzu
2.
cudhu sàmbene passeit a sas raighinas, a su bidighinzu, a sos budrones, a su mustu
Scientific Terminology
rbl, Clematis cirrhosa, c. vitalba
Etymon
lat.
*viticineu
Translations
French
clématite
English
clematis
Spanish
clemátide
Italian
clemàtide
German
Klematis,
Waldrebe.
téti , nm: tétiu 1,
tetu Definition
genia de linna chi faet a cannàile longu fine fine e ispinosu, faet sa fògia a forma de triàngulu e bogat pibionedhos tundhos a gurdone, orrúbios candho funt cotos / rúere dae su rú a su tétiu = andhare de male in peus
Synonyms e antonyms
arrugràbiu,
asmila,
raza,
serrada,
tentione,
úrtzula,
visioni 1
/
alúsara,
bentzígliu
Sentences
in cussas cresuras bi at rú, prunetza, calarighe, mudregu, murta e teti
Surnames and Proverbs
smb:
Teti, Tetti
Scientific Terminology
mt, Smilax aspera, Clematis flammula
Etymon
srdn.
Translations
French
smilax,
salsepareille
English
smilax
Spanish
zarzaparrilla,
clemátide
Italian
smìlace spinósa
German
Stechwinde.