Definition Definition
Synonyms e antonyms Synonyms e antonyms
Idioms Idioms
Sentences Sentences
Surnames and Proverbs Surnames and Proverbs
Scientific Terminology Scientific Terminology
Etymon Etymon
Translations Translations
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
óbu , nm: ou,
ovu Definition
céllula fémina chi, si est ingendrada e aguantada in caente, giaet unu fedu nou: matucu o piticu segundhu s'animale, si narat mescamente de su chi criant is pigiones (o fintzes animales, es. sa tziligheta, su coloru, chi fedant che is pigiones), a corgioledhu tostau e fine a fora, tundhatzu ma longhitu, e prus puru si narat de su chi criant is pudhas, unu de is méngius alimentos / pl.: oos, obos, ous; min. oighedhu, ovedhu; partes de s'ou: còrgia, làpara, arbu, oidedhu, ànima
Idioms
csn:
iscroxu o corza de ou = su pizu tostu de s'ala de fora; ou cun s'ànima = inzendradu, crochidu; ou sentza ànima = chi no bi inzendrat, chi no faghet a crochire; ou bitzu = cun sa corza modhe, a pilloncu, chentza cumprida; ous a duus ollanus = a duos oidedhos; ou assurau = chi est guastu, isciaculadori; ou pàbaru o ortíciu = criadu cun sa corza chentza lómpida, a pizolu modhe, chentza su pizu tostu; ou in gioca = chi est crochidu; ou late late = cotu a modhe; ou cotu a tostu = cun s'arbu e cun s'oidedhu belados, tostos; ispíritu de ou, s'animedha de s'ou = ovu abbatatu, minau, oidedhu abbatadu cun túcaru fintzas a candho custu est bene sortu; iscumbàtere o cariare obos = abbatare, murigai a forti (e cun tzúcuru); pitzinna d'ovu, o pipia cun s'ou = cotzuledha de s'ou, zenia de pane pintadu chi faghent a Pasca cun s'ou intreu in mesu, cotu totu paris; s'obu de sa gula o de sa gorgobena = orgumedhu, sa mela de su gúturu, zenia de nodu in s'oru de s'ingullidorzu; èssere prenu che ou = prenu a intipu; èssere a os (nadu de nidos) = chi dhoi sunt is ous frucendi; bènnere in ou = (nadu de sa pudha) chi est a tretu de criare e comintzendhe a criare, (nadu de fémina) chi est a tretu de bènnere ràida (e li at comintzadu su mese); segai is ous a ccn. = istrobbare
Sentences
gei megat de si biri s'arrisurtau, ca no scit coi mancu un'ou! ◊ cussu nci calat cincu ous a budhiu! ◊ parides pudhighinos essidos dae s'ou ◊ su puzone est crochindhe sos ovos in su nidu ◊ a su pipiu sa mama dhi at giau a papare s'ou cotu a modhe in su chinisu
2.
li dabat sa parte de cada disizu, fintzas azicu de ispíritu de obu chi fachiat pro s'irmurzare
3.
ita s’apu, segau is ous? nau ca fustis colessendi!
Surnames and Proverbs
prb:
chie furat ou furat pudha
Scientific Terminology
mng
Etymon
ltn.
ovum
Translations
French
œuf
English
egg
Spanish
huevo
Italian
uòvo
German
Ei.