Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

coilàrza, coilàtza , nf, nm: cubilarja, cuilàglia, cuilàrgia, cuilarza, cuilarzu, cuilarxa, cuilarxu, cuilatza, cuilaxa, curiatza Definition tretu, logu inue totu a fúrriu si dhue faet o ant fatu acorru po bestiàmene, passiale, cuile, e fintzes sa mindha ue si ponet su cuile; logu alladamingiau, grassu ca dhue fut su cuile; coilarza est fintzes sa tana de su lèpere / fàghere cuilarza = pònnere bestiàmene a pàschere, a crocare, po ingrassare sa terra Synonyms e antonyms coibi, pastoritzale Sentences cue est logu de pastoriu e de cuilarzos ◊ nche colaiat su tempus pulindhe sa cubilarja ◊ no t'ispundas atesu de cuilarxa ca cussu ti bolit ispitzulai! ◊ eus fatu s'abbisita de is cuilarxus de sa cussòrgia Scientific Terminology pst Etymon srd. Translations French terrain où il y a des enceintes pour les animaux English corral Spanish terreno donde hay apriscos Italian terréno dóve insistono i recinti per il bestiame German Viehpferch.

còlte , nf: corte, corti Definition logu serrau, in fora, apresu a sa domo in bidha o in su sartu ue si faet fúrriu, fatu adatu a pònnere animales, o fintzes po àtera cumbénia; tretu minore prus che àteru tundhu a inghíriu de su truncu de una mata (o fintzes solu síngia tundha a cricu, in terra, giogu de piciochedhos); organísimu de giustítzia, collégiu de giuighes chi faent is dibbatimentos de gradu superiore / min. cortita; corte/i de múrghere, de mulli = mandra Synonyms e antonyms bachile, cerina, coltíglia, màndara, passiale / zirella / cortile Idioms csn: sa corte de sa Luna = zenia de cortina, bàlliu tundhu prus craru chi a notes si paret totu a inghíriu de sa Luna, a bortas astrintu e a bortas largu meda; fàghere sa corte a s'abba = mòere s'abba cun sa manu, inue est apojada, a frànghere s'arga a manera de no ndhe la umprire cun s'abba; colte reale = polatu, logu ue b'istat unu re; fai corti chena crabas = fàghere innantis su chi cheret fatu apustis, manera irballada de fàghere sas cosas Sentences sas cortes sunt prenas de pudhas e gai sa zente tenet sos obos ◊ candho torrant sos pastores a sa serra, in màgiu, faghent torra sas cortes a múlghere 2. sa luna istanote zughet sa corte ◊ fàgheli sa corte, a s'abba, e umpri! 3. a sa pitzinna che l'at giuta a colte reale ◊ sunt pagos sos chi tenent santu in corte pro si pòdere catzare dogni gustu Surnames and Proverbs smb: Corte, Cortes, Corti, Cortis, (Decortes, Degortes) / prb: benint is de monti e ci bogant is de corti Scientific Terminology srr Etymon ltn. cohorte(m) Translations French enceinte English corral Spanish corral, tribunal Italian recinto per animali, córte, alóne German Viehpferch, Gericht, Hof.