bonàntza, bonàntzia , nf: bonatza Definitzione su èssere bonos; su istare méngius, foedhandho de malàidu, fintzes su èssere postu in bonu, asseliau, pàsidu / leare b. = intèndheresi o istare menzus, sanendhe Sinònimos e contràrios bonesa / mezoru Frases trampistendhe in su pagu fis cuntentu e fatu a sa bonatza 2. su malàitu at leatu bonàntzia ◊ in su stani si bit sa bonantza e su cociulaju andat a piscai ◊ a su noti candu fait bonatza no s'intendit una musca, s'intendit su pispisu de su surellu Ètimu spn. bonanza.

«« Torra a chircare