Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

burràcia , nf: burràscia, burraxi Definitzione erba burràgia, limba de boe, pan'e celu o de glória, origa de procu, gardu muchitu, manu piluda: genia de erba a fògia manna arraspiosa, cambos e fògias piludas, frore asulu, bona a papare (su cambu est unu pagu apicigosu, iscorgiolau) Sinònimos e contràrios limbóina, limbuda, linguarada, lorodha 2, piubiu, pitzagarroga, suciameli Terminologia iscientìfica rba, Borago officinalis Ètimu ctl., spn. borratxa, borraja Tradutziones Frantzesu bourrache Ingresu borage Ispagnolu borraja Italianu borràgine Tedescu Borretsch, Borrago, Gurkenkraut.