còncia , nf: contza Definitzione
logu o istabbilimentu inue trebballant is pedhes, is còrgios: tenet fama de logu pudésciu a tzutzu tanti chi si pentzat che a su logu prus pudésciu
Maneras de nàrrere
csn:
nàrrerendhe che de abba de contza, de ccn. = pònnerendhe male meda; zare una contza a ccn. = dàreli surra, mazare
2.
cussu, siscuru, de sa contza chi bi ant zau est prenu de marcos biaitos in cara e in totu sa carena (C.Frau)
Ètimu
itl.
cóncia
Tradutziones
Frantzesu
tannerie
Ingresu
tannery
Ispagnolu
curtido
Italianu
concerìa
Tedescu
Gerberei.
còncia 1 còce