lòntza , nf: luntza Definitzione sa prupa de s'ispinu de un'animale fatu a petza; sa corria de s'istrúmbulu o de àteru deasi po iscúdere animales / portai sa língua che una luntza de fuetu = èssere limbi longos, faedhare chentza riguardu, a istruncadura Sinònimos e contràrios ambidhiola, mustela 1 / foete 2. custu cadhu curret sena li tzocare luntza de fuete (V.Matta) Ètimu itl. lonza.
