Abbreviations Legenda | Symbols Legend

àrna , nf: àrnia, àrrana, àrrina Definition greme o bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet, o fintzes a sa linna, a su paperi Synonyms e antonyms àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Sentences si dh'at papau s'arna ◊ s'àrrina at móliu sa linna Scientific Terminology crp, tinea tapetzella, anobium pertinax, upm Etymon ctl. arna Translations French teigne, mite English moth Spanish carcoma, polilla Italian tignòla German Motte.

àrrala , nf Definition bobboi papalana chi ponet a s’orrobba chistia e dha paschet Synonyms e antonyms arna*, arrentza, càmula 1, carignàtula, lanasta, papagalledhu, tingiolu Scientific Terminology crp, trichophaga tapetzella Translations French teigne, mite English moth Spanish polilla Italian tignòla German Motte.

lanàsta , nf Definition genia de bobboi chi paschet sa lana e àtera orrobba puru Synonyms e antonyms arna, àrrala, arrentza, càmula 1, carignàtula, nàstala, papagalledhu, tingiolu Scientific Terminology crp, tinea tapetzella Etymon srdn. Translations French mite English moth Spanish polilla Italian tarma German Motte.

pipionídu , pps, agt Definition de pipionire; chi est totu punciau, chi portat punciadura de su greme Synonyms e antonyms arnau, parapuntu, pulpuinadu, turrunau Translations French vermoulu, mité English worm-eaten Spanish carcomido Italian tarlato German wurmstichig.

tacatía , nf, nm: tagadia, tagadiu, tecadia, tecadiu, tecatia, tegadia, tracatia Definition coment'e tega, fodhe de pruna aortitza, chi no cumprit s'ossu e no dhu sèberat de sa prupa: abbarrat coment’e teghighedha, buida in mesu, modhe, in colore tra birde e biancu, bona a papare, de sabore marigosu e aghedu, e apustis si igragalat e che orruet; genia de bobboitedhu chi ponet a sa lana e dha paschet; in cobertantza, surra, cropos / furriarechela in t. = passai de is fuedhus (de su certu) a is corpus Synonyms e antonyms cagadia, tacaria, tricatia / ttr. aticatia / lanasta, segadiu Sentences boltada in tegadia si mi est sentza èssere giómpida sa pruna 2. sa berrita portaiat sa punta papada de sa tegadia 3. como che la fúrriant in tegadia, mih! ◊ deo chi "Ei!" e isse chi "Nono!" fintzas chi che l'amus furriada in tegadia!… Scientific Terminology crp Etymon srd. Translations French prune rabougrie, mite English abortive plum, moth Spanish ciruela cuyo hueso no madura, polilla Italian bozzàcchio, tarma German eingeschrumpfte Pflaume, Motte.

«« Search again