listòne 1, listoni , nm: listrone 1,
listroni Definition
puntedhu de linna prus che àteru de pònnere prantau po poderare serru; nau in cobertantza, unu tontu, pagu abbistu / a disprétziu: listronatzu
Synonyms e antonyms
puntale
/
scimpri,
tontorrone
Sentences
chi perdu s'arrexoni pigu unu listroni de magasinu e si arrogu s'ischina a tot'is duas! ◊ est unu logu serrau a listronis
2.
tpru, como chi so a cadhu, tpru listrone! ◊ ite su ciafu chi ti che aporzo, brutu isconnóschidu, listronatzu chi no ses àteru! (M.Danese)◊ cudhu listrone, a ite ses bonu?!…
Etymon
ctl., spn.
llistó, listón
Translations
French
planche
English
big stick,
numbskull
Spanish
estaca
Italian
steccóne
German
Latte.
mèsa , nf Definition
mobbília de diferentes formas (cuadrada, longa, tundha) po pònnere a papare, trebballare, fàere pane, fata prus che àteru a tàulas lisas in paris cun bàtoro peis e fintzes calàsciu; fintzes orroca in paris in mare e in oros de mare / min. mesedha, mesigedha; partes de una m.: is peis, is traessas, su pianu; genias de mesa: de suíghere = banchita, mesa bàscia po cariare sa pasta, fàere su pane (ma a logos est arta po suíghere prantaos); de iscriri = iscrivania; po nai sa missa = sa mesa de su Segnore, s'artare
Synonyms e antonyms
banca
Idioms
csn:
sètzere in m. = acurtzu a sa mesa pro manigare; apariciai sa m. = pònnere totu s'isterzu pro pònnere a manigare; pesaindi sa m. = collíreche totu dae subra de sa mesa; sas mesas de su carru = sos taulones de su letu de su carru; agatai sa m. scuta = andhare a manigare candho che ant collidu totu e no bi at prus nudha
Sentences
andhant a pràndhere e po fàere bella figura ponent in pitzu de sa mesa is trastos bellos ◊ si un'apena giompet a bavinassa in mesa anzena s'imbutit fin'a s'últimu biraditu (Grolle)◊ isse bículat sempre in mesa anzena ◊ su mortu fut giai in pitzu de sa mesa e is fémminas iant cummenciau s'orrosàriu
Scientific Terminology
mbl
Etymon
ltn.
me(n)sa
Translations
French
table,
planche
English
table
Spanish
mesa
Italian
tàvolo,
tàvola
German
Tisch.
tàba , nf: tàbula,
tàlua,
tàua,
tàula,
tàura Definition
linna de truncu mannu bogada o segada a pígiu grussu parívile, ma fintzes àteru materiale ladu, coment'e tàula (fintzes mesa)
Idioms
csn:
tàula imbacada = allachedhada, colembra; t. de is libbrus = pàzine ue si ponet sa lista de sos capítulos, de sos argumentos de su líbberu cun s'indíssiu de sa pàzine ue comintzant; pamentu fatu a tàulas = tauladu; tàula de su benuju = arrodedha 1; tàula de su cherbedhu = s'ossu de su fronti; pònnere a unu in tàulas de letu = fagher rúere a malàidu, fàghereli male de dèpere istare in letu; conca de tàlua = tontu, chi no cumprendhet o no cheret cumprèndhere; tàlua apitzus, tàlua asuta e petza in mesu… = su tostoine; tàula de ortu = iscra; tàula franca = mànigu e allozu chi si daet in donu o a parte dae e in prus de sa paga
Sentences
apu fatu sa barca cun tabas de suerxu ◊ eus fatu un'iscannu de taba
2.
su ditzu narat: Amigu a tàula e frade a bisonzu!
3.
ti ponzo in tàulas de letu, si ti gheto pódhiches! ◊ giamàdemi dutores de profetu a curare sos males chi mi agabbant in tàulas de letu
Surnames and Proverbs
smb:
Taula
Etymon
ltn.
*taula
Translations
French
table,
planche
English
board,
table
Spanish
tabla
Italian
tàvola
German
Brett,
Tisch.
tagéri , nm: talgeri,
talleri,
taxeri,
tazeri,
trazei 1 Definition
trastu de coghina, orrugu retangulare de tàula grussa (mescamente de nughe o àtera linna bona, cun d-un'ischeadura a un'ala coment'e asa), a costaos prus apertos in artu, imbuidau, fatu tuvudu a manera de dhue pònnere e segare petza, a bisura de istrégiu; segundhu su costúmene, est un'apertura in sa gunnedha
Synonyms e antonyms
mesale 1
/
cdh. tadheri
Sentences
fiat unu talleri de castàngia, mannu chi nci capiat aintru un'angionedhu ◊ s'ingennieri… afitau in su talleri e a coa abbruxau! ◊ parit torrendi arrivesa bufendi broru in su talleri! ◊ at postu su taxeri prenu de fà e lardu in pitzu de sa pingià po dhu mantènnere caente
Etymon
itl.
Translations
French
planche à hacher
English
chopping board
Spanish
tajo,
tajador
Italian
taglière
German
Hackbrett.