Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

arroncíllu , nm: arruncillu, runcillu Definition ferramenta, aina de ferru fata che a sa càvana, ma a màniga crutza su tanti de dha pigare a una manu Synonyms e antonyms cavanàciu, cavanzola, farchione Sentences su pastori cun s'arruncillu ndi at segau unu trunchedhu ◊ pigu s’arruncillu e iscomu sa linna Scientific Terminology ans Etymon itl. ronciglio Translations French serpe English billhook Spanish podadera Italian pennato German Hippe.

càna , nf Definition aina segante a punta acancarronada e a màniga longa de pigare prus che àteru a duas manos / pàrrere dolau a c. (nau de ccn.)= fatu a sa grussera Synonyms e antonyms assidadorza, canutza, càvana, cirradroxa, faltzone, fústina, luatorja, orostazu, rultàglia, urvajola Sentences fit essiu a cana in chitu pro si buscaret una francada de linna ◊ làssannos sa cana ca nos fachimus linna! ◊ note e die infatu a sos anzones, pro fàchere paura a sos matzones cantas a boche e tocas chin sa cana (Cucca) Scientific Terminology ans Translations French serpe English billhook Spanish podadera, hocino Italian róncola German Hippe.

càvana , nf: càvuna Definition aina segante a punta acancarronada e a màniga longa po dha pigare a duas manos: assimbígiat de fatura a sa pudatza (a màniga curtza, de pigare a una manu) Synonyms e antonyms cana, cirradroxa, faltzone, fústina, ischirradorza, luatorja, orostazu, rultàglia, ruvadorja, urvajola Idioms csn: èssiri fatu a c. = a sa russa, a bistrale, èssere de maneras pagu fines; c. iscollada = nadu de ccn., èssere irreguladu, fàghere sa cosa chentza critériu Sentences si cantaus in sardu no est isceti po fai festa, ma est po dhis torrai su pani prestau a is óminis de càvuna chi a s'ispanigadroxu movint a su sartu (A.Satta) Scientific Terminology ans Translations French serpe à manche long English billhook Spanish podadera, hocino Italian rónca, róncola German Hippe.

cavanzòla, cavanzólu , nf, nm: cavatzola Definition ferramenta de ferru fata che una càvana, ma a màniga curtza Synonyms e antonyms arroncillu, cavanàciu, farchione, pudagiola Sentences binnennandhe po segare s'àghina leant sa frófighe de pudare o su cavanzolu Scientific Terminology ans Etymon srd. Translations French serpe à manche court English short handled billhook Spanish podadera Italian róncola a mànico córto German Hippe mit kurzem Griff.

faltzòne , nm, agt: fartzone Definition farche a fuste, aina segante a punta unchinada, curtza, a frama larga e a màniga longa, de pigare prus che àteru a duas manos, pro segare a corpadura e a tiradura / basolu fartzone = una calidade de pisu bonu meda a insalada friscu ca su corgiolu no giughet filacitu ue si aunint is perra; a fartzoninu = a zisa de fartzone Synonyms e antonyms assidadorza, cana, càvana, cirradroxa, fústina, ischirradorza, luatorja, orostazu, rultàglia, ruvadorja, urvajola Sentences in cussu fraile, su biadu, ndh'at martedhadu de faltzones, arvadas e bistrales! ◊ a che segare su rú bi cheret su fartzone 2. sas ancas dortas che frochidha las betaiat a fartzoninu (Q.Falchi) Scientific Terminology ans Etymon itl. falcione Translations French serpe, ébranchoir English billhook Spanish podadera, hocino Italian róncola German Hippe.

pruàcia , nf: pruatza, pudàcia, pudassa, pudata, pudatza, puràcia, puratza Definition aina pitica segante, a bisura de càvana, de pigare a una manu, a màniga curtza, impreada fintzes po pudare / fai de p. sa bíngia = ibecióngiu, segrestai, bogare in croba sa bide seghendhecheli sas cannas chi no serbint Synonyms e antonyms fudatza, pudagiola, pudatone, pudatzola, putatorja Sentences is bingiateris manígiant sa pudatza po pudai sa bíngia ◊ segau su tzugu a puratza boliant, candu faint cosas sentza de cuscéntzia! Scientific Terminology ans Etymon srd. Translations French émondoir English pruning bill Spanish podadera Italian potatóio German Hippe.

pudagiòla, pudagiólu , nf, nm: pudajola, pudajolu, pudijola, putajola Definition aina pitica, a bisura de càvana, de pigare a una manu, a màniga curtza, nada deosi ca faet a pudare / p. cun sa istrazona = chi portat sa chighirista in su tolu Synonyms e antonyms fudatza, pruàcia, pudatone, pudatzola / ttrs. pudajora Sentences est intradu a su giardinu cun sa pudajola a ndhe segare su rú Scientific Terminology ans Etymon srd. Translations French émondoir English prining hook Spanish podadera, podón Italian potatóio German Hippe.

rultàglia, rultàgliu , nf, nm: rustàgliu, rustaza, rustràgliu, rutàgliu Definition aina segante a punta acancarronada e a màniga longa po segare iscudendho a cropu e a tiradura Synonyms e antonyms assidadorza, cana, cirradroxa, faltzone, fústina, ischimadògia, luatorja, ruvadorja, urvajola / ttrs. rustàgia Sentences si no ti as arrodadu su rustàgliu inoghe no che faghes fàscia 'e linna! (Còntene)◊ cussa màniga de rustaza cheret apredigada pro l'adderetare ca est torta Surnames and Proverbs smb: Rustaggia, Rustagia Scientific Terminology ans Etymon itl.t rostagia Translations French serpe English billhook Spanish podadera Italian róncola German Hippe.