abbratzetàre , vrb Definition
pigare a s'abbratzeta
Etymon
srd.
Translations
French
prendre bras dessus,
bras dessous
English
to be arm in arm with s.o.
Spanish
cogerse del brazo
Italian
prèndere sótto bràccio
German
sich einhängen.
assúta , avb, prep: asuta,
insuta,
suta Definition
a sa parte de fundhu de una cosa o de unu logu, sa prus in bàsciu: candho su foedhu est impreau coment'e prep. (cun nm. po inditare logu precisu) arrechedit sa prep. de, ma asuta mia, tua, sua, insoru = suta meu, tou, sou, issoro e totu deasi
Synonyms e antonyms
afundhu
| ctr.
asuba,
susu
Sentences
est lómpiu a s'oru de s'atza, s'est incrarau e asuta at apubau perdas e cresuras ◊ custu murrúngiu… abarrit siguru ca asuta asuta dhui depit èssi arruíngiu meda!…
2.
dha pongu asuta mia ◊ càstia asuta de sa mesa! ◊ si est firmau asuta de is matas ◊ at allutu su fogu asuta de su cardaxu ◊ fustis a cincu o sescentus metrus asuta de terra, in miniera
Etymon
srd.
Translations
French
dessous,
sous
English
under
Spanish
debajo,
abajo
Italian
sótto
German
unten,
unter.
bàsciu , avb, prep: bassu Definition
cun sa prep. a inditat logu a manu de fundhu; s'impreat fintzes coment'e prep. / logu de punta a bàsciu = logu in calada; bàsciu su podere, bàsciu sa fidi, bàsciu pena de… = asuta, suta, in podere de…; bàsciu de…, bàsciu chi…, in bàsciu chi… (cun vrb. ind.)= innantis de…; bàsciu su genugu = a manu de suta de su benugru
Synonyms e antonyms
imbàsciu,
giosso
| ctr.
asuba
Sentences
immoi nci abàsciu a bàsciu ◊ ancu, si no ses mortu, abberu morzas e de s'inferru che cales a bassu! (L.Marteddu)◊ che los so bidindhe in cudhane bassu ◊ piús a in bàsciu bi at abbas bonas
2.
mi furriotada totu su logu cumenti a unu bòtu in logu de punta a bàsciu!
3.
Cristos istesit crutzificadu bàsciu su podere de Póntziu Pilatu ◊ bàsciu sa carta de su visurrei iat pótziu oberri un’imprenta in Castedhu ◊ sufrestis medas doloris bàsciu is imperadoris Diocletzianu e Massimilianu ◊ bàsciu is ispétzias de su pani e de su binu, s'eucaristia cuntenit corpus, sànguini, ànima e divinidadi de Cristus
4.
bàsciu de bènniri s'ora no dhu podemu fai ◊ bàsciu chi est ora no ti ndi pesis! ◊ in bàsciu chi no t'isciàcuas is manus no papas!
Etymon
ltn.
bassus
Translations
French
dessous,
sous
English
down,
under
Spanish
debajo,
abajo
Italian
giù,
sótto
German
unten,
unter (+ Dat.).
coltína , nf: cortina,
cultina Definition
sa pratza asuta de una mata, totu a inghíriu de su truncu inue orruet su frutu; s'umbra chi faent is matas, asuta; su frutu chi dhue orruet asuta de sa mata
Synonyms e antonyms
paltza,
prassàrgia,
pratzada
Idioms
csn:
fàghere sa c. a sas àrbures = limpiai asuta de is matas; èssere a cortina (nadu de unu frutu) = a meda, in terra
Sentences
est abbaidendhe sas fozas sicas e mortas suta de sa coltina ◊ sa pira ruet in sa cortina ◊ sa cortina no si collit comintzendhe dae mesu, ma dae alas de fora, a s'atenta
2.
sos àrbores fachent cortina ◊ in istiu cherent fatas sas cortinas pro agatare su logu netu a ndhe collire s'olia
3.
ndhe apo collidu una cortina de olia ◊ sa nughe bi est a cortina, in terra
Surnames and Proverbs
smb:
Cortina
/
prb:
sa landhe falat a sa cortina
Etymon
srd.
Translations
French
le couvert d'un arbre
English
Space under a tree
Spanish
lugar debajo de un árbol
Italian
lo spàzio sótto una pianta
German
Schatten eines Baumes.
suspàre , vrb Definition
nàrrere is cosas in cobertantza, foedhare a suspos, fintzes in cara de chie depet intèndhere ma chentza nàrrere sa cosa tropu ladina
Synonyms e antonyms
alaviai,
baltzigare
Sentences
sa sogra istat sempre suspendhe contr'a sa nura: ma cudha puru za no est tonta, za la cumprendhet s'antífona!
Etymon
srd.
Translations
French
parler argot
English
to use slang,
to speak allusively
Spanish
hablar en jerigonza
Italian
parlare in gèrgo,
sótto metàfora
German
durch die Blume sprechen.
súta , avb, prep: assuta,
issuta Definition
sa parte de fundhu de una cosa o de unu logu, o fintzes solu a manu de fundhu, prus in bàsciu: coment'e prep. arrechedit aifatu àtera prep. puru (de o a)
Synonyms e antonyms
| ctr.
subra
Idioms
csn:
èssereche s. = àere dépidu; giogare suta a ccn. = zogare in ungras, bènnere a betu, cumbinare de si ndhe pagare; fàghere suta che a sa patata = fàghere a sa muda, leare detzisiones chentza ndhe dare a ischire; cotàresi o cartàresi suta a ccn. = istrumpaidhu a terra ponendidhu asuta po dhu iscúdiri; sere, pasare suta de un'àrbure = acanta, suta de is cambus e nais
Sentences
cussu babbautzu ch'est dadu suta e l'amus ischitzadu ◊ custa cosa la ponimus suta a modhita ◊ s'isterrimenta si ponet suta
2.
como che semus suta, cun s'ira de ispesas chi amus tentu
3.
su foghile est suta de sa ziminera ◊ fit acrodhadu suta de s'àlvure de sa pruna limoninca (S.Patatu)◊ sos pitzinnos ant cuatu sas frunnedhas in suta de sas tramatzas ◊ a manu de suta de su poju bi fit s'ortu ◊ tiat èssere a che fulliare a s'ispioca canes mannos e bracutzedhos suta de mesa (A.Cossu)◊ cussas bidhas abbarrant suta su monte, in su peale ◊ própriu in suta nostru vi aviat bàtoro o chimbe tumbas ◊ dae s'artura, suta mia fio bidindhe bestiàmine
Etymon
ltn.
subtus
Translations
French
dessous,
sous
English
down,
under,
below
Spanish
debajo
Italian
sótto
German
unten,
unter.