Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

búldu , agt, nm: burdu Definition si narat de gente candho unu est fígiu de àteru babbu, fatu a sa fancedhina, o chi no si connoschet chie est su babbu; si narat de is erbas chi assimbígiant a is erbas bonas a papare ma chi creschent a solas in campu; nau de is muros, chi funt fatos a pedra chentza impastu, a muru sicu / perda burda = foedhandho de pedra metallífera, chi no portat metallu, itl stèrile Synonyms e antonyms burdiscu / agreste, arrui 2, aurdu, eremidu, faràstigu, gurdu | ctr. legítimu / masedu Idioms csn: sonu b. = sonu surdu, de campana iscannia; fizu fatu a burdinu = burdiscu, fatu a sa fancedhina Sentences maigantas ndhe amus bidu cun su burditu a pala pianghendhe s'insoro sorte mala ◊ cussa fémina at fatu su burdu: s'ómine l'aiat ingannada ◊ si fatzu unu burdu sendi bagaria at a èssi destinu chi depia passai! 2. làtia burda ◊ ant serradu su cunzadu a muru burdu 3. sas campanas tinniant burdas marusini istonadu Etymon ltn. burdus Translations French illégitime, bâtard, sauvage English illegitimate, bastard, wild Spanish ilegítimo, bastardo, silvestre Italian spùrio, bastardo, selvàtico German unehelich, Bastard wild, Wilde.

cicóina , nf: cicória, gicória, tzicória* Definition genia de erba unu pagu marigosa, de tantas calidades arestes e prantadas apostadamente, bona a insalada crua e cota Scientific Terminology rbz, rbzc Translations French chicorée English chicory Spanish achicoria Italian cicòria German wilde Zichorie.

cudúdha , nf Definition una calidade de cicória areste, bona de papare (sa chima) Synonyms e antonyms chimedha, cugúdula, mammaluca 1, pabantzolu, sirubabantzolu Scientific Terminology rba, Hyoseris radiata Translations French hyoséride rayonnante English wild chicory Spanish estrella Italian trinciatèlla German wilde Zichorie.

duruddúru 1 , nm Definition pisu de coloru, de cuadhu 2. est amargu chei su durudduru Scientific Terminology rba, Vicia benghalensis Translations French vesce sauvage English kind of vetch Spanish arveja roja, veza púrpura Italian véccia selvàtica German eine wilde Wicke.

lànsana, lànsara , nf: làntzana, làscina, lassa, làssana Definition est una genia de càule areste, coment'e ambulartza, ma faet prus isvilupu, a fògias prus mannas, e no s'ingollet po papare Synonyms e antonyms àntzala, cabiscu, caulina, chimedha, masaocu, pirisca Sentences in sa luzana cana bi faghet meda sa làscina Scientific Terminology rba, Moricandia arvensis Etymon ltn. lapsana Translations French moutarde sauvage (sénevé) English mustard Spanish collejón Italian sènape selvàtica German wilde Senf.

màrmara , nf Definition genia de erba a fògias ladas largas, bona fintzes po cura Synonyms e antonyms mafra*, marmarutza, nabredha, naibutza, narba, palmutza Sentences at fatu unu papinu de marmaredha e sèmene de linu, pro su dolore de mata ◊ decotu de abba de màrmara Scientific Terminology rbc, Malva sylvestris Translations French mauve English mallow Spanish malva Italian malva selvàtica German Wilde Malve.

nabrèdha , nf: nabrighedha, narbedha, narbighedha, navrighedha, nerbaghedha, nerbedha Definition genias de erba a fògias ladas largas, bonas fintzes po cura, in su frore sèberant coment'e unu butonedhu bonu a papare chi narant panemundhu, paneoro, panecau, panedha Synonyms e antonyms mafra, màrmara, marmarutza, narba, narbutza, palmutza Sentences sa narbedha a impacus fait a dha pònniri a is guronis ca dhus fait isciopai, ndi essit sa matéria e sanant Scientific Terminology rbc, Malva parviflora, M. sylvestris Etymon srd. Translations French mauve sauvage English mallow Spanish malvilla menor, malva Italian malvina, malva selvàtica German Malve, wilde Malve.

palmútza , nf: parmúgia, parmutza, prammutza Definition genias de erba a fògias ladas largas tundhatzas, bonas fintzes po cura, faent una genia de butonedhu bonu a papare chi narant panemundhu, paneoro, panedha / abba de p. = decotu de prammutza Synonyms e antonyms mafra, màrmara, marmarutza, nabredha, narbutza, narba, parmaredha / cdh. palmúcia Scientific Terminology rbc, Malva parviflora, M. sylvestris Etymon srd. Translations French mauve sauvage English mallow Spanish malvilla, malva Italian malvina, malva selvàtica German wilde Malve.

tzicória , nf: cicóina, gicória Definition genia de erba unu pagu marigosa, de tantas calidades arestes e prantadas, bona a insalada crua e cota Sentences sa tzicória, rica de vitaminas e sales minerales, faet pissiare, andhare de corpus, faet bene a sas maladias de su fígadu, a sa diabbeta, faet calare sa glicemia Etymon itl. Translations French chicorée English succory Spanish achicoria Italian cicòria German wilde Zichorie.