arrutài , vrb: orrutai, rutai Definitzione torrare o fàere orrutos o arrútidus; nau de un’erriu, su si arretirare de s’abba de s’undha Sinònimos e contràrios ogredhae Frases chi sigheus de aici ndi arrutaus sa satzada! ◊ nd'eis a tenni tempus de arrutai cun s'iscraxu prenu!…◊ sa cibudha fait arrutai 2. bah, s'arriu est arrutendi, mancu mali! Ètimu ltn. ructare Tradutziones Frantzesu roter Ingresu to belch Ispagnolu eructar Italianu ruttare Tedescu rülpsen.

«« Torra a chircare