bricàta , nf: brigata Definitzione in su foedhóngiu currente, una chedha de gente; in su foedhóngiu de is militares, unidade de duos o tres regimentos de sordaos Sinònimos e contràrios camarada, fiotu Frases furis mancari cincu o ses de bricata, totu piciocas 2. a sos Sardos los ant postos paris in sa "Brigata Sàssari" a gherrare cun sos Austríacos ◊ sos de sa Brigata Tataresa los mandhaiant a nche leare su trintzeramentu imbreacos a prúvera.