carotàu , pps, agt: acarotau Definitzione de carotare; nau de ccn., chi est cun sa cara ammontada po no dhu connòschere Sinònimos e contràrios caratzadu, faciolau | ctr. iscaratzadu 2. l'ant inghiriadu una deghina de ómines carotados e armados.

«« Torra a chircare