chirriadórju, chirriadórzu , nm Definitzione logu, tretu inue si dhue cherret calecuna cosa, fintzes una genia de acorru po bestiàmene; bartza (e oe aparíciu) de is mulinos de s'ógiu ue si sèberat s'ógiu de s'abbagrasta; tretu inue si atóbiant e si aggrugant duos camminos, duas istradas Sinònimos e contràrios cerina, chirra / chirriotu, separadore / stressiadroxu 2. in sos chirriadorzos sos semàfaros sunt bardianos severos pro chie depet colare Ètimu srd.

«« Torra a chircare