incubadúra , nf Definitzione su incubare; ufrore a s'istògomo o prandhidura a bentu, su male chi benit a is animales candho papant erba isciusta; foedhandho de virus o àtera intzimia de maladia, su tempus chi passat de candho intrat in s'organísimu a candho si cumènciat a bíere s'efetu Sinònimos e contràrios incubonadura / acirubamentu 2. sos boes sunt mortos de incubadura Ètimu srd.
