insodrigài , vrb: insordigai, insordigare Definitzione pònnere su sorde, su greme, pudrigare; imbrutare meda Sinònimos e contràrios imbremigai, soldire / acadhotzai, acardangiai, acarrognai, allodrigai | ctr. limpiai, samunae 2. portat unu bonetu béciu e insordigau de sa pedhi de sa conca ◊ apustis de sa tundimenta, a is brebeis s’insordigàt sa lana cun su pruini de su meriagu Ètimu srd.

«« Torra a chircare