isbenitàre , vrb: isbinitare Definitzione bogare o iscapiare su benitu, su lobu chi acàpiat is cuadhos treulandho a su fustelarzu in s'argiola: po cussu bolet nàrrere acabbare, finire de treulare puru Sinònimos e contràrios isòlbere, isprèndhere, scapiai | ctr. prèndhere Ètimu srd.
