istantalíciu , nm, nf: istentalitza Definitzione parte de s'arau chi si fichit in sa dentale e ue intrat sa timona, cun d-una genia de màniga curtza, su manale, po manigiare totu s'arau Sinònimos e contràrios istea Ètimu srd.
istantalíciu , nm, nf: istentalitza Definitzione parte de s'arau chi si fichit in sa dentale e ue intrat sa timona, cun d-una genia de màniga curtza, su manale, po manigiare totu s'arau Sinònimos e contràrios istea Ètimu srd.