istentinàre , vrb: istintinare Definitzione bogare s'istentina a un'animale apertu, pangau, bogare su matzàmene; rfl., èssere a iscórriu, a gherra, a istocadas s'unu cun s'àteru; giare a meda, a s'isténtina; fàere o andhare de su corpus (nau cun tzacu de chie dhu faet inue no depet) Sinònimos e contràrios irmatare / brutare, cagai 2. de cantu sunt amigos… s'istentinant paribari! ◊ sunt istentinànnesi pro sos postos in zunta Ètimu srd.

«« Torra a chircare