martingàla, martingàle, martingàra , nf, nm Definitzione genia de frenu de is carros; in d-unos cantu costúmenes de ómine, tira larga de orrobba chi passat in mesu de cambas de ananti a daesegus, in is bragas, o fintzes in àteru bestimentu Sinònimos e contràrios frenu, macànica, maltinica 1 2. sa prima pandhela ponet sa tzacheta cun sa martingala in palas Ètimu itl. martingala.

«« Torra a chircare