runchiòne , nm: runcone Definitzione runcu, bruncone*, s'orrugu chi abbarrat in sa mata, de una nae, candho no est segada bene a paris Sinònimos e contràrios brocu, bruncu 1, runcu 1 2. intràdeche in sas tancas de s'intragna pro dare allatu a custos runchiones (A.Contu).

«« Torra a chircare