sarràja , nf: serràgia, serraja Definitzione aina po sonare fata cun d-una busciuca de porcu prena ufrada de ària, apicada a una canna e poderada cun d-unu filu de otone cruo chi dhi passat in pitzu de longu: si sonat cun d-un'architu de modhitzi, cun is càbudos tiraos cun d-una trícia de pilu de giua de cuadhu; un'àtera genia de serràgia portat una tastiera Sinònimos e contràrios serragu 2 / arranedhas, réula, reuledha Terminologia iscientìfica sjl Ètimu srd.
