splantài , vrb: isprantare*, sprantai, sprantari Definitzione consumare, distrúere o guastare sa pranta de su pei (nau de su cuadhu, pèrdere is ferros); distrúere; rfl. bènnere a malu puntu de poberesa, a s'úrtimu puntu de bisóngiu Sinònimos e contràrios destrúere / impoberire, splantellai / sciarrocai / irradichinare Maneras de nàrrere csn: s. una domu = iscontzàrendhe una domo; s. una mata = bogarendhela de raighinas, dae fundhu Frases is canis de cassa si custumant a sprantari.

«« Torra a chircare