stàfa , nf: istafa* Definitzione in is fronimentos de su cuadhu, ferru chi pendhet de sa sedha, a parte e àtera, fatu a manera de pòdere pònnere su pei su cadheri; orrugu de ferru acancarronau e fatu a manera de pòdere agguantare ccn. cosa / mígias a s. = mígias sentz'e pei o sentz'e peuncu Sambenados e Provèrbios smb: Staffa.

stàfa 1 , nf: istafa* 1 Sinònimos e contràrios trampa.

«« Torra a chircare