supàre , vrb: assupai* Definitzione portare s'àlidu afannau, èssere assupandho, coment'e candho unu at curtu; istracare; fintzes passare de un'ala a s'àtera de unu logu, intrare, fichire in logu dificurtosu Sinònimos e contràrios afandhare, afauciae, allacanae, ammatanai, sufratare. Maneras de nàrrere csn: supare sos ossos a ccn. = fragassare sos ossos, iscúdere; no che la supat = no la binchet, no bi la faghet a bínchere sa dificurtade, unu dolore; s. unu caminu, unu rivu = colare de una parte a s'àtera

«« Torra a chircare