varvatàre , vrb: barbatare* Definitzione arare una primu borta sa terra, pruschetotu in beranu, a manera de dha cumenciare a aprontare, ma fintzes trebballare unu laore giai créschiu Sinònimos e contràrios scoturai 2. a sa fava li colat s'érpitze, ma su pisellu lu varvatat chin s'aratru ◊ s'ortu est bene varvatau a zuvu.
