vrentèra , nf: bentrera* Definitzione genia de chintórgiu largu fatu a busciachedhas ue faet a pònnere cosighedhas (tebbacu, pipa, o fintzes cartúcias, e àteru), de pònnere in chintzu; genia de chintórgiu de su costúmene.

«« Torra a chircare