Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

àmina , nf: ànima Definizione sa parte ispirituale o esisténtzia de su cristianu, su èssere personale de donniunu, distinta de su corpus, su chi faet sa vida de una carena umana; sa parte de mesu de una cosa, su meudhu de sa linna, sa parte méngius, prus de importu, su chiu de unu frutu chi portat ossu / min. animedha = pipiu Sinonimi e contrari consiéntzia Modi di dire csn: fillu de ànima = criadura anzena leada a fiza; ànimi niedhu = chi no portat cusciéntzia, chi est dispostu a fai css. mali; bogai un'à. de pena = fàghere agabbare sas penas de su purgadóriu a ccn. cun pregadorias; à. fingia = fartzu, traitore, inganneri; à. pendida, pandia = in pena, chi est penendhe in purgadóriu, afrizida; ànimas pérdias = cundennadas a s'iferru, zente mala; bogaresindhe s'à. pro ccn. = fàghere css. sacrifítziu, ismeraisí; èssiri coru e ànima cun ccn. = èssere sempre paris, sempre de acordu, abbitàresi meda; pigai a s'à. (de s'ifadu chi est dendhe unu)= coment'e fàghere a dolore de istògomo, a gana mala, pigai a dónnia logu; sa gianna de s'à. = itl. epigàstrio; andaindi s'à. a unu = èssere morindhe de su disizu de carchi cosa; s'à. de unu frutu = sa purpa; s'à. de una cosa = sa parti de mesu; ou cun o sentza à. = fruciu, chi no frucit; bòmberenche su frocu de s'à. = catzàrendhe sos ogros, bombitare; pan'e ànimas = su pani chi faint po su spaciau o sa spaciada, sa dí de sa missa, po dhu donai a sa genti; sa bonànima = su spaciau, sa spaciada, su mortu; ànima mia líbbera!… = mi siat perdonau su chi seu pentzendi o nendi de malu, si no est abberu; de fid'e s'ànima = zenia de zuramentu; no… ànima bia = nemus, própiu nisciunus; pònnere carchi cosa subr'a s'à. a unu = ingarrigàreli carchi cosa grave de fàghere chentza farta Frasi s'ànima che det bolare a s'eternare in sinu a Deu! (P.Casu)◊ sas ànimas malas zirant a oras feriadas ◊ su duus de donniasantu est sa dí de is ànimas ◊ a sa majarza li fint intradas tres ànimas: unu sonadore, unu dutore e un'indivinu ◊ est un'ànima nighedha chi traichet a Deus e a Santos ◊ in vida tenit mala sorti chini portat s’ànima niedha (Bitiredha Melis) 2. a sa missa, in crésia, ant dadu su pane de ànimas 3. nd'eus a isciri cun chini si est crocau…, ànima mia líbbera! ◊ sa gatu est miaulendi che ànima pendida ◊ Sidoredhu pariat coru e ànima cun nosu ◊ de fid'e s'ànima, unu de bois mi at a traíghere! ◊ inoghe non che passat mai ànima bia ◊ ti lu ponzo subr'a s'ànima chi no iscóbies custu! Etimo ltn. anima Traduzioni Francese âme Inglese soul Spagnolo ánima Italiano ànima Tedesco Seele.

àminu , nm: ànimu Definizione sa fortza, sa volontade chi unu si sentit de àere aintru Sinonimi e contrari coragi Modi di dire csn: dare ànimos bonos (de una cosa o chistione) = fai isperai bèni, donai abetu bellu; tènnere ànimos bonos, ànimu bellu = isperai bèni; bestire à. a unu = pònnere ànimu, animare, dare corazu; batire s'à. a pitu ’e dentes = fai arrennegai meda; Deus ndh'apat s'à. de… = ndhe tenzat piedade; àere in à. de…, chi… = tènniri s'idea, s'intentzioni de…, pentzai chi…; àere in à. una cosa = arregordai una cosa, portaidha in menti; èssiri de pagu à. = birgonzosu, timiditu Frasi ànimu, patriotos, a che catzare sos Frantzesos! ◊ si ti abbastat s'ànimu beni a mi tocare! ◊ - E gopai it'ànimu tenit? - Ànimu de cuadhu in fossu! ◊ no mi bastat s'ànimu chi ti conte cussu ◊ in cussu tempus de supuzu políticu, su tropu ànimu at traitu a Méliu (G.Piga) 2. fit agguantandhe ca su frade li daiat ànimos bonos ◊ sos dutores mi ant dadu ànimos bonos chi tiat sanare ◊ ndhe tenzo bonos ànimos de bi resèssere ◊ apo in ànimu chi totu mi andhet bene 3. pro li bestire ànimu lu bantabat ◊ totu custu cunsertu mi batiat s'ànimu a pitu de dentes! (G.Ruju) 4. no nos dades manc'unu sodhu: Deus ndh'apat s'ànimu de su coghedhiu bostru! 5. apo in ànimu sas peràulas chi mi at nadu Etimo itl. Traduzioni Francese esprit, cœur Inglese courage Spagnolo ánimo Italiano ànimo Tedesco Seele, Mut.