Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

pigabíga , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru; àteras genias de erba Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pigulosu, pitzicadorja / atzotalimba 1 Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine, G. murake, G. parisiense Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu catchweed Ispagnolu amor de hortelano Italianu attacca vèste Tedescu Klebkraut.

pigulósu , nm, nf: priculosa Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bistimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pidigulosa, pigabiga, pitzicadorja Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu goose-grass Ispagnolu amor de hortelano Italianu attaccamani, attacca vèste Tedescu Klebkraut.

pitzicadòrja , nf Definitzione erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru Sinònimos e contràrios apicigapíciga, batiringalonga, pigabiga, pigulosu Terminologia iscientìfica rba, Galium aparine Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu aspérule Ingresu catchweed Ispagnolu amor de hortelano Italianu asperèlla, attaccamani Tedescu Klebkraut.