Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

burínu , nm Definitzione aina a punta de atzàrgiu po trebballare cosas de metallu (oro, prata e àteru) a marchedhadura, po dhi fàere figuras; dhue at logu chi est fita de pane grussu longu Terminologia iscientìfica ans Ètimu itl. burino Tradutziones Frantzesu burin, ciselet Ingresu chisel Ispagnolu cincel Italianu bulino, cesèllo Tedescu Grabstichel.

iscrafédhu , nm: scarfedhu Definitzione genia de aina longhita, cun sa punta ladita o ischeada a tundhu o de àtera manera, cun sa màniga fata de dha pòdere acropare, impreau prus che àteru po istuvonare o trebballare linna: si est totu de metallu no portat màniga (e s'impreat po trebballare pedra a ispistoradura o astuladura) Sinònimos e contràrios iscalpedhu Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu ciseau, burin Ingresu chisel Ispagnolu escoplo Italianu scalpèllo Tedescu Stechbeitel.

pinciòto , nm: puncioto, punciotu, puntzoto Definitzione aina de ferru, punciuda (o cun s'atza cussu chi serbit po ispacare), po picare o isperrare pedra Sinònimos e contràrios agollinu, puntarola, iscrafedhu Frases puntzotos e limas sunt consumidos de su ruinzu Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu ciseau, burin, trépan Ingresu chisel Ispagnolu cincel Italianu scalpèllo Tedescu Meißel.

puntíglia 1 , nf Definitzione genia de punta de atzàrgiu po fàere coment'e puntos in àteru metallu, a singiale o fintzes po cumenciare un'istampu a tràpanu Sinònimos e contràrios puntu 3 Terminologia iscientìfica ans Tradutziones Frantzesu burin Ingresu burin Ispagnolu buril Italianu bulino Tedescu Stichel.