oraría , nf: oreria Definitzione
prendhas, òperas de òru trebballau
Frases
a ndhe zughet de oraria, cussa fémina!…◊ in cussa butega bendhent oraria ◊ sa meri fiat una de is prus arricas, teniat terrenus, bestiàmini e oreria
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bijoux en or
Ingresu
gold jewels
Ispagnolu
joyería
Italianu
gioièlli d'òro,
gli òri
Tedescu
goldene Schmuckstücke.
òro , nm: òru Definitzione
elementu chímicu de símbulu Au, númeru atómicu 79, pesu atómicu 179,2: est unu metallu pretziau meda, in colore unu pagu grogo, lughente, modhe, no si óssidat e s'impreat meda po fàere prendhas ammesturau cun àteru metallu
Maneras de nàrrere
csn:
netu chei s'o. = límpiu meda; o. massissu = oro sentz'àteru mtl. ammisturau, oro netu; tratare a unu che oro in zunta = cun rispetu mannu, cun istima
Frases
anedhu de òru massissu ◊ si fia un'imbenteri, totu s'oro chi bi amus in su mundhu a galabera l'aia trasformau in onestade! ◊ est in colori de òru ◊ ita mi ndi funt is òrus, candu no ndi tenit nemus!
2.
laras de oro soltu, no ti piangat mama ne malàidu e ne moltu! ◊ cretendhe chi fit ghíndhalu de oro e fit truncu de càula limosu! ◊ teniat s'apusentu sempre netu, suladu chei s'oro ◊ samunadebbolla, sa limba: oro netu no timet taca, però! ◊ Fulanu tratat sa muzere che oro in zunta
Sambenados e Provèrbios
prb:
chini tenit òru no fúliat prata
Terminologia iscientìfica
mtl
Tradutziones
Frantzesu
or
Ingresu
gold
Ispagnolu
oro
Italianu
òro
Tedescu
Gold.