erbídu , pps, agt Definitzione de erbire; nau de su logu, de su terrenu, chi est totu erba, chi dhu’est créschia s'erba Sinònimos e contràrios erbosu, ervoridu, ervudu, imbrebiu Tradutziones Frantzesu herbeux, verdoyant Ingresu grassy, verdant Ispagnolu herboso Italianu erbóso, verdeggiante Tedescu grasbewachsen.

«« Torra a chircare