Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
apodhósu , agt Definitzione
chi si apicigat, totu, chi apodhat; nau de gente, chi istat tropu abbellu cricandho chistionos, chentza presse nudha, giaendho ifadu a chie tenet it'e fàere
Sinònimos e contràrios
apicigosu,
apitzigaditu,
atacaditu,
atacadore,
impodhau,
piculosu,
pigaditu
/
apítzigu,
ifadosu
Frases
custa est un'erba apodhosa, ti apicigat, totu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
poisseux,
adhésif
Ingresu
sticky,
adhesive,
chatterbox
Ispagnolu
pegajoso
Italianu
attaccatìccio,
adesivo,
attaccabottóni
Tedescu
klebrig,
aufdringlicher Mensch.
badulósu , agt Definitzione
chi o chie istat sèmpere foedhandho a isciolóriu
Sinònimos e contràrios
argioleri,
badaciosu,
ciaciareri,
ciaciarone,
ciaramedha,
ciavanone,
faduile,
giacarone,
illanadu,
paraleta,
paraletadore,
tàcula
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
bavard,
babillard
Ingresu
chatterbox
Ispagnolu
charlatán
Italianu
ciarlóne
Tedescu
geschwätzig.
ciaciaròne, ciaciaròni , nm: ciaciarroni Definitzione
chie istat sèmpere foedhandho, no chellat mai, est sèmpere a chistionu
Sinònimos e contràrios
argioleri,
badaceri,
barrosu,
càdara,
ciaciareri,
ciaramedha,
ciarrone,
ciavanone,
faedheri,
illanadu,
paraleta,
paraletadore,
tàcula
Frases
ses betzu, ciaciarone e presumidu
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
spn.
chacharón
Tradutziones
Frantzesu
verbeux,
parleur
Ingresu
chatterbox
Ispagnolu
chacharón
Italianu
parolàio
Tedescu
Schwätzer.
laredhósu , agt: leredhiosu,
leredhosu Definitzione
chi istat sèmpere naendho, foedhandho a isciolóriu
Sinònimos e contràrios
illeriadu,
immajonadu,
lésinu,
prigu 2
/
bodheteri,
crastuleri,
foxileri,
lorodhosu,
piscinàrgiu
| ctr.
impressidu
Frases
no cheriat èssere leadu pro unu leredhosu o illanivuzadu e pro cussu fit de pagos faedhos ◊ cussa est fintzas leredhosa, istat semper dimandhandhe de onzi cosa!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
babillard
Ingresu
chatterbox
Ispagnolu
cotorra
Italianu
ciancióne
Tedescu
schwatzhaft.