Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
crússus , nm pl: cussus,
cursus,
crutzus Definitzione
iscónciu a bentre chi faet a prémidas (fintzes a dolore) e andhare de su corpus bortas meda e a modhe meda
Sinònimos e contràrios
alloina,
atílimu,
cacaredha,
corrontza,
iscurrensa,
iscussina,
iscussura 1,
iscussurada 1,
istrussiada,
labina,
terchinzu
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
ltn.
cursus
Tradutziones
Frantzesu
diarrhée
Ingresu
diarrhoea
Ispagnolu
diarrea
Italianu
diarrèa
Tedescu
Durchfall.
currèntza, curréntzia , nf Definitzione
su fàere de bisóngiu dónnia pag'ora e a modhe meda po calecuna cosa papada chi at fatu male; fintzes abba currendho in is errios
Sinònimos e contràrios
alloina,
atílimu,
cacaredha,
corrontza,
cussu 1,
iscurrensa,
iscurrentziadura,
iscussina,
iscussura 1,
labina,
terchinzu
/
cdh. currintina
/
currentina
2.
Tarsília iat segau unus cantu froris e dhus iat ghetaus in sa curréntzia de s'arriu
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
diarrhée
Ingresu
diarrhoea
Ispagnolu
diarrea
Italianu
diarrèa
Tedescu
Durchfall.
illabinàre , vrb: illainare,
illainari Definitzione
èssere a iscurrentziadura, fàere alloina, ladamíngiu a brodu, portare s’iscurréntzia e indebbilitare
Sinònimos e contràrios
allainare,
atilimai,
iscacaredhare,
iscussurare 1,
tirchinare
2.
a tui t'illainat su fragu de sa fà
Tradutziones
Frantzesu
avoir la diarrhée,
foirer
Ingresu
to have diarrhoea
Ispagnolu
tener cagalera,
tener diarrea
Italianu
avére la sciòlta,
avére la diarrèa
Tedescu
Durchfall bekommen,
Durchfall haben.
iscurrènsa , nf: iscurrentza,
iscurrèscia,
iscurressa,
scurrència Definitzione
ladamíngiu tropu modhe, a brodu, po calecunu iscónciu a bentre
Sinònimos e contràrios
alloina,
atílimu,
corrontza,
currentza,
cussaredha,
iscurrentziadura,
iscurrina,
iscussina,
labina,
terchinzu
/
cdh. currintina
/
cdh. scurrina
Frases
a s'iscurrèscia at fatu giamare su dutore ◊ pro s’iscurressa fudhiat cucumbedhu de ruvu chin fozas de melachitonza e frores de saucu
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
diarrhée
Ingresu
diarrhoea
Ispagnolu
diarrea
Italianu
diarrèa
Tedescu
Durchfall.
terchínzu , nm: tirchinzu,
trichinzu 1 Definitzione
iscónciu a bentre chi faet a prémidas e andhare de su corpus bortas meda e impresse; fintzes próida, isciustura manna
Sinònimos e contràrios
alloina,
atílimu,
corrontza,
currentza,
iscurrensa,
iscurrentziadura,
iscussina,
labina
2.
in dies de trichinzu no buscaimis mancu allominzu pro su fogu, pastorigandhe (C.Longu)
Terminologia iscientìfica
mld
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
diarrhée
Ingresu
diarrhoea
Ispagnolu
diarrea
Italianu
diarrèa
Tedescu
Durchfall.