abbetiàe, abbetiài, abbetiàre, abbetiàri , vrb: betiare,
vetiare Definitzione
arrespòndhere, foedhare ancora arrespondhendho contras a su chi narat s'àteru, sighire a foedhare torrandho a nàrrere sa cosa giai nada; prnl., pigaresidha a bétia, annervare
Sinònimos e contràrios
aconchizare,
acorrochinare,
arrebbecae,
atoliai,
briare,
certai,
profidiai,
reotare,
rempicare,
tencinare,
tostoinare
/
achibberare,
acroconai,
collobbiare,
contierrare,
inchibberare,
inchighiristai,
inchimerai,
incrabudhire,
infelai,
infuterare,
insutzuligai,
intziminire,
renignai
Frases
dh'iat abbetiau: No, tui no mi as a isciacuai mai is peis! ◊ faint unu fillu unu fillastu e nemus porit abbetiai! ◊ no po abbetiai, ma cussus fiant malloredhus, no cruguxonis! ◊ cudhu Fulanu fadiat de sangunau "Marongio" e dèu a abbetiai: "Marongiu!" ◊ su mere de sa tanca abbétiat pro no lia tzèdere, ca cheret cussa puru ◊ e cudha a narri carei, abbetiendu torra: No dhu est! ◊ abbetiendi, sighiant a tzerriai "cafei" cudha cosa chi cafei no fiat ◊ sa filla abbetiàt, ma su babbu no dha creiat etotu
2.
abbetiaus chi candu si fuedhant e s'iscriint duas línguas, sunt duas culturas chi si agatant faci apari ◊ ti bollu biri abbetiendidhu in faci!
Tradutziones
Frantzesu
s'obstiner,
s'entêter,
objecter
Ingresu
to obstinate,
to object
Ispagnolu
empeñarse,
reñir
Italianu
incaponire,
replicare,
obiettare,
altercare
Tedescu
streiten,
sich versteifen,
einwenden.
