cincírri , nm: cincirru Definitzione
duos pigiones chi si assimbígiant (e de mannària funt cantu de unu crunculleu); un'àtera calidade (emberiza schoeniclus) faet abbitu in Sardigna solu in passera, in logu de paules
Sinònimos e contràrios
moretina,
murinata,
olzale,
trinedha,
zizí
2.
est dilliriadu che cincirri ◊ mi as postu a sa méria isperendhe de mi ndhe betare lantadu che cincirri bucalotu (Z.Zazzu)◊ cun carchi contravintzionedha si ndhi essint líbberos cincirros
Terminologia iscientìfica
pzn, emberiza calandra parroti, e. cirlus nigrostriata
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
proyer,
bruant
Ingresu
bunting
Ispagnolu
hortelano,
pinzón
Italianu
strillòzzo,
zìgolo
Tedescu
Grauammer,
Ammer.
oltulànu , nm: ortuanu,
ortulanu Definitzione
chie prantat e contivígiat ortu; in cobertantza, genia de bobboi mannu chi passat asuta de terra e si papat su trunchighedhu modhe de sa cosa prantada
Sinònimos e contràrios
iscraju,
ortalisciaxu,
ortalitzieri
/
chibudhalzu,
cugumbiraxu,
morucibudhu
/
cdh. ultulanu
Frases
geo puru anca seo ortulanu: beto pisucre, patata, pranto latuca e tamatas! ◊ cuss'ortulanu prantat frinucu, sèllere e tamata ◊ innòi dèu fatzu s'ortuanu po contu de su meri
Sambenados e Provèrbios
prb:
mortu s'ortulanu adiu s'ortu!
Terminologia iscientìfica
prf
Ètimu
ltn.
hortulanus
Tradutziones
Frantzesu
maraîcher
Ingresu
market gardener,
ortolan
Ispagnolu
hortelano
Italianu
ortolano
Tedescu
Gemüsegärtner,
Ortolan.
pigabíga , nf Definitzione
erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru; àteras genias de erba
Sinònimos e contràrios
apicigapíciga,
batiringalonga,
pigulosu,
pitzicadorja
/
atzotalimba 1
Terminologia iscientìfica
rba, Galium aparine, G. murake, G. parisiense
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aspérule
Ingresu
catchweed
Ispagnolu
amor de hortelano
Italianu
attacca vèste
Tedescu
Klebkraut.
pigulósu , nm, nf: priculosa Definitzione
erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bistimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru
Sinònimos e contràrios
apicigapíciga,
batiringalonga,
pidigulosa,
pigabiga,
pitzicadorja
Terminologia iscientìfica
rba, Galium aparine
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aspérule
Ingresu
goose-grass
Ispagnolu
amor de hortelano
Italianu
attaccamani,
attacca vèste
Tedescu
Klebkraut.
pitzicadòrja , nf Definitzione
erba chi faet a cambighedhos longos longos, istérrios, a bàtoro atzas ue portat coment'e pilos curtzitedhos fatos a cancarrone (e po cussu si apicigant a su bestimentu e fintzes a manos) e in dónnia nodu bogat de sete a oto fogighedhas e ccn. cambighedhu prus piticu: faet unu frutighedhu tundhu chi apicigat cussu puru
Sinònimos e contràrios
apicigapíciga,
batiringalonga,
pigabiga,
pigulosu
Terminologia iscientìfica
rba, Galium aparine
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
aspérule
Ingresu
catchweed
Ispagnolu
amor de hortelano
Italianu
asperèlla,
attaccamani
Tedescu
Klebkraut.