ispropiaméntu , nm Definitzione su ispropiare, su che bogare o leare terrenu o àteru a unu po comodidade púbblica (es. po passare un'istrada) o fintzes po fàere pagare dépidos Sinònimos e contràrios isprópiu, spossessu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu expropriation Ingresu expropriation Ispagnolu expropiación Italianu espròprio, espropriazióne Tedescu Enteignung.

«« Torra a chircare