afavaméntu , nm Definitzione genia de neghe ereditària de un'organísimu, in su sàmbene mescamente de medas Sardos (dhi fartat in parte o deunudotu s'enzima nau G6PDH); su male de sa fae, disturbu de su àere papau fae chi podet bènnere a is chi tenent custa farta: si distruent is gróbbulos orrúbios de su sàmbene Sinònimos e contràrios afavadura, afavonzu / cdh. afaamentu Terminologia iscientìfica mld Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu favisme Ingresu favism Ispagnolu favismo Italianu favismo Tedescu Fabismus.