Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
abbuàre , vrb: abbubare,
buare Definitzione
cuare in sa buada, istare o abbarrare coment'e cuaos
Sinònimos e contràrios
abbusare 1,
acuae,
acusciare,
afufai,
ammacionai,
ammagare,
atanai,
atracare,
atupare,
impertusare,
incalancare,
intanae,
intupai,
intuvedhare,
intuzare,
istugiai,
tudai
/
asciuconare
Frases
chie l'ischit ite s'abbubat in sa mente de su poeta in cada mamentu de sa die e de sa note? (G.Piga)
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
se cacher (fig)
Ingresu
to go back
Ispagnolu
esconderse
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen.
acrodhàre , vrb: aggradhare 1,
aggrodhare Definitzione
intanare, cuare comente faet su grodhe, su margiane, ibertandho a furare ccn. cosa, abbasciare, su si pònnere abbasciaos coment’e po no si fàere a bíere
Sinònimos e contràrios
abbuare,
acuae,
ammacionai,
apatai,
atanai
Frases
si acrodhaiat in d-un'istrintorzu, betaiat sa sanna de su rú a s'anzone colendhe e che lu tiraiat ◊ si est acrodhadu acurtzu a una mata de chessa a fàghere de bisonzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
être aux aguets
Ingresu
to go back to one's den,
to lie in wait
Ispagnolu
esconderse,
estar alen acecho
Italianu
rintanarsi,
stare in agguato
Tedescu
sich verkriechen,
auf der Lauer liegen.
atanài , vrb: atanare 1 Definitzione
intrare, cuare in sa tana
Sinònimos e contràrios
abbuare,
abbusare,
acuae,
ammacionai,
ammagare,
atupare,
cuerrai,
impercusinare,
incalancare,
infoxinae,
intanae,
intupai,
intuvedhare,
istichire,
tudai
Frases
in cussu arruaxu si atanant is margianis ◊ su mergiani si est atanau atesu de sa genti
2.
candu s'ant cracau a bombas fuaus atanaus in d-una forada
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
se terrer,
se cloîtrer
Ingresu
to go back to one's den
Ispagnolu
esconderse en una guarida
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen.
intanàe, intanài , vrb: intanare Definitzione
intrare a istare in sa tana, apartare, istare cuau, isserrau (fintzes in logu bastat chi siat)
Sinònimos e contràrios
abbuare,
abbusare 1,
acalare,
aclisare,
acuae,
afufai,
ammagare,
apatai,
atanai,
atupare,
cuerrai,
frànghere,
imbusare,
impercusinare,
infoxinae,
inserrai,
intupai,
intuvedhare,
istichire,
istumponai
Frases
s'intanant in sas tupas ◊ mellus chi t'intanis, margiani, in sa gruta: si mi arruis asuta, s'angioni dha smàrigas! (L.Matta)◊ si est intanadu in d-una gruta candho at ischidu chi lu fint chirchendhe
2.
a Frantzischedhu, candho ghiraiat a bidha, no li piaghiat a s'intanare intro de sos tzilleris
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
rentrer dans sa tanière,
se cacher
Ingresu
to go back to one's den,
to hole up
Ispagnolu
esconderse,
encerrarse
Italianu
rintanarsi
Tedescu
sich verkriechen