Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
atzàra , nf: aussara,
autzara,
tzara Definitzione
genia de linna chi faet a cannàile longu longu, a funes, finedhedhu in is puntas prus artas e noàdiles, ma grussu fintzes cantu su bratzu in partes de fundhu (e coment’e ispongiatzu in mesu, tanti chi a ndhe surbare unu bículu sicau passat s'ària): si che artzat a pitzu de is matas e dhas ammontat puru; faet frore biancu
Sinònimos e contràrios
auciada,
bentzígliu,
bidichinzu,
elighinzu,
firighinzu,
inteltzu,
ortéssiu,
tichíngiu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Atzara, Azara, Azzara
Terminologia iscientìfica
rbl, Clematis vitalba
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
clématite
Ingresu
greybeard
Ispagnolu
clemátide
Italianu
vitalba
Tedescu
Waldrebe.
auciàda , nf: aussara,
autzara Definitzione
duas calidades de una genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas
Sinònimos e contràrios
atzara*,
bentzígliu,
bidichinzu,
bilichinzu,
elighinzu,
ertessu,
filichinzu,
inteltzu,
lutzara,
medichinzu,
reti
/
aússara
Terminologia iscientìfica
rbl, Clematis vitalba, c. cirrhosa
Tradutziones
Frantzesu
clématite
Ingresu
clematis
Ispagnolu
clemátide
Italianu
vitalba
Tedescu
Waldrebe.
bentítzu , nm: bintitzu Definitzione
genia de linna chi faet a cannàile longu longu, finedhedhu in is puntas prus artas e noàdiles, ma grussu fintzes cantu su bratzu in partes prus bàscias (e coment'e ispòngia in mesu, tanti chi a ndhe surbare unu bículu sicau passat s'ària, o su fumu si est allutu): si che artzat a pitzu de is matas e che dhas carràgiat puru
Sinònimos e contràrios
alúsara,
bidighignu,
bintirinzu*,
elighinzu,
filichinzu,
intretzu,
mussòrgia,
pidighinzu,
reti,
tintiritzu,
tretzu
Terminologia iscientìfica
mt, Clematis cirrhosa
Tradutziones
Frantzesu
clématite
Ingresu
clematis
Ispagnolu
vidalba
Italianu
vitalba flòrida
Tedescu
eine Waldrebesorte.
pidighínzu , nm: pilighinzu,
pirighinzu Definitzione
genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas
Sinònimos e contràrios
alúsara,
bentitzu,
bidichinzu,
bintirinzu,
elighinzu,
filichinzu,
inteltzu,
mussòrgia,
reti,
tintiritzu,
tretzu
Terminologia iscientìfica
mt, Clematis cirrhosa
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
clématite
Ingresu
clematis
Ispagnolu
hierba muermera
Italianu
vitalba flòrida
Tedescu
Waldrebe.
trétzu , nm Definitzione
genia de linna chi faet a cannàile longu longu e fine e si che artzat a pitzu de is matas
Sinònimos e contràrios
alúsara,
bentitzu,
bidichinzu,
elighinzu,
filichinzu,
inteltzu*,
mussòrgia,
reti,
sintzillu,
tintiritzu
Terminologia iscientìfica
mt, Clematis cirrhosa
Tradutziones
Frantzesu
clématite
Ingresu
greybeard
Ispagnolu
hierba muermera
Italianu
vitalba flòrida
Tedescu
Waldrebe.