iscàgliu , nm: iscalzu, discarju, escarju, iscàrgiu, iscarzu, iscrazu, isgarzu, scàgiu Definitzione in is pigiones, tretu prus largu de sa canna de su gúturu, inue su papare si firmat unu pagu innanti de lòmpere a s'istògomo; nau in cobertantza, s'istògomo, sa brente Sinònimos e contràrios brentígliu, istògomo Maneras de nàrrere csn: prenàresi s'i. = satzaisí, papai; sa megina de s'iscàrgiu furriau = pònnere a cúcuru ficadu Frases de unu landhe batidu in s'iscalzu de carchi puzone innoghe che at nàschidu un'ílighe 2. no fit ebbia pro t'audhare su púdidu iscarzu chi tue ses intradu in domo mia! (A.Fiori)◊ solu sa gatu s'at cenu s'iscàrgiu, però a óciu restada est sa zente! Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. escarium Tradutziones Frantzesu jabot Ingresu ingluvies Ispagnolu buche Italianu inglùvie Tedescu Kropf.

lóbia , nf: lópia, lúbia, lupia, lúpia Definitzione una genia de tumore, ciste de grassu asuta de sa pedhe, chi paret unu giumburedhu, guronedhu in buca a parte de aintru de sa lavra; mescamente lupu in su tzugu: sa gràndhula de su gúturu (tiróide) créschia tropu, a bocighedha fintzes cantu su púngiu Sinònimos e contràrios gúbbia / lupu 1 Frases portu una lúpia in buca 2. cussa fémina zughet sa lúpia: paret chi zughet un'iscarzu prenu! Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu loupe, goitre Ingresu wen Ispagnolu talparia, bocio Italianu natta, gózzo Tedescu Balggeschwulst, Atherom, Kropf.

«« Torra a chircare