Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

cascài 1 , vrb: cascare 1, caschiare Definitzione betare o fàere càschidos, po fàmene, po sonnu, o fintzes morindho Sinònimos e contràrios cascajare, cascaredhare, caschidae / mòrrere Maneras de nàrrere csn: cascare s'unu in buca a s'àteru = pentzai is cosas a sa própiu manera; cascare carchi cosa = disigiaidha (ca no si ndi tenit); cascai, -are fàmine = patire, passare fàmine; cascare sa porta = afacai, tambai, acostai sa porta ma chentza dha serrai bèni Frases candu cascamu aici, sa bon'ànima de nonna naràt: Su càschiru de tziu Andriolu!…◊ est caschendu de su fàmini ◊ como sos pópulos cascant che cane gridendhe forte "Cherimus pane!"(P.Mereu)◊ sos mandrones cantant e cascant e tirant de… ancas! ◊ a chini papat a chini cascat 2. si ti ponzo manu a ti mazare mi cascas in ungras! ◊ sas nues no faghent rutare su chelu: pro cussu sa terra est cascandhe ◊ chi sigheus aici nd'eus a cascai de fàmini cust'ierru!…(M.Sanna) 3. custos duos parent essidos dae sa matessi bentre: che cascant s'unu in buca a s'àteru! 4. si no si ponet cuidau a triballare sa binza, zai cascat su binighedhu durche!… Ètimu ltn. cascare Tradutziones Frantzesu bâiller Ingresu to yawn Ispagnolu bostezar Italianu sbadigliare Tedescu gähnen.

cascaredhàre , vrb Definitzione fàere o betare càschidos, fàere sa buca coment'e cascandho Sinònimos e contràrios cascai 1, cascajare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâiller, haleter Ingresu to yawn Ispagnolu bostezar, boquear Italianu sbadigliare, boccheggiare Tedescu gähnen, nach Luft schnappen.

càschidu, càschiru , nm Definitzione aperta manna de sa buca, ma coment'e ingurtindho, chi si faet chentza dhu bòllere po fàmene, po sonnu, múngia o orroschimentu / su càschidu de coa = su cascu de sa morte, s'úrtimu Sinònimos e contràrios càsciu Frases tengu un'afinamentu de ànima… seu totu s'ora a càschirus! ◊ su càschiru de tziu Andriolu, chi nci at ingúrtiu sa mola, su bestiolu e seti domus de su bixinau! ◊ fait càschidus longus chi is corrus de sa buca dhi arribbant a is origas…◊ seu a càschidus de fàmini! ◊ sos pitzochedhos sunt a càschiros Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâillement Ingresu yawn Ispagnolu bostezo Italianu sbadìglio Tedescu Gähnen.

caschizàre , vrb Definitzione istare a càschidos, a su casca casca comente faet unu chi tenet fàmene, o chi est sonniu, orróschiu Sinònimos e contràrios cascai 1, caschidae Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâiller plusieurs fois Ingresu to yawn again and again Ispagnolu bostezar Italianu sbadigliare ripetutaménte Tedescu wiederholt gähnen.

càsciu , nm: (cà-sciu) cascu Definitzione aperta de sa buca, coment'e ingurtindho e genia de frúsia coment'e torrandho àlidu a forte, chi si faet chentza dhu bòllere po fàmene, po sonnu, immarritzone o orroschimentu, o fintzes morindho (calecuna borta fintzes nf.: furint plus as dies de casca chi no cussas de Pasca) Sinònimos e contràrios càschidu Frases su punghidore allughiat s'usciadina candho su mannale fit dandhe sos úrtimos càscios ◊ faghent debberone cascu chi b'intrat su punzu!◊ sa zente, morta de fàmine, iscudiat cada cascu chi pariat fusilada! Sambenados e Provèrbios smb: Cascu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bâillement Ingresu yawn Ispagnolu bostezo Italianu sbadìglio Tedescu Gähnen.