imperrài , vrb: imperriai,
imperriare Definitzione
cicire a cuadhu, cun is cambas una a cada parte; giumpare, passare de un'ala a s'àtera de calecuna cosa (de su leminàrgiu, de un'erriu, fintzes de su mare); in cobertantza, pònnere in mesu de perras, cobèrrere (fintzes in su sensu de ingannare)/ imperrai in còscia = brincare a cadhu, sere a s'imperriotu
Sinònimos e contràrios
acabadhare,
acuadhigai,
isperriare
/
intrare,
zumpare
Frases
impérrio su cadhu de sa torrada e, in sos caminos de canos ritratos, antigas istigas s'ispijant in s'ànima mia (L.Brozzu)◊ at imperrau sa muredha ◊ s'ómine no essiat a monte, no si fidabat prus a imperriare cadhu
2.
chi no sàntziant munera no dhu'impérriant me in su magasinu! ◊ mabadita s'ora chi apu imperriau su mari! ◊ dèu no dh'ia lassau imperrai mancu su liminaxu de domu ◊ cussu a innòi no nc'impérriat prus
3.
tui ses marxani béciu, ma a mei no m'impérrias! ◊ a su muenti sardu dh'impérrias una borta isceti!
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
être à califourchon
Ingresu
to overlap
Ispagnolu
estar a horcajadas
Italianu
accavalciare
Tedescu
rittlings sitzen auf.
sècere , vrb: sèciri,
sètzede,
sètzere,
setzi,
sètziri,
tzètzere Definitzione
pònnere o istare cun is nàdigas postas (in terra, in cadira, a cuadhu o àteru) a manera chi sa carena no peset in is cambas; nau mescamente de cosa, pònnere a manera de istare prus bàscia e firma (aus. àere); calare o istare bene, a manera chi una cosa si adatat, o istat firma; nau de animale mascu, cobèrrere sa fémina; nau de cosa avolotada, pausare, su si pònnere de sa malesa in su fundhu / pps. sétzidu, sétziu
Sinònimos e contràrios
cecire,
seciai,
sèdere*
/
zúchere
/
pasare
| ctr.
ficare,
istantargiai,
pesai
Maneras de nàrrere
csn:
sèciri a isperrancòscia, sètziri a s'imperrimperrada = a s'imperriotu, coment'e a cadhu, un'anca a un'ala e una a s'àtera de carchi cosa; sètziri in sa mesa = sere acurtzu a sa mesa pro manigare; setzi che ollu a petza = andhare bene meda, èssere própiu addatu; sètziri in callu (nadu de carchi cosa a ccn.)= cúrrere a cazu, cúrrere de culu, piàghere chentza unu motivu zustu, gai segundhu su meledu; sa festa de Secidindomu = de santu Seindomo (de no andhare a perunu logu)
Frases
pighit sa cadira e setzassidha! ◊ unu tzertu amigu un'ègua teniat chi no dha setziat solus che issu e dèu ◊ su pitzinnu sétzilu in sa cradea! ◊ in sa cosa dividia s'àngelu si dhue secet ◊ beni a inolle e secedí!
2.
non c'est perda chi non setzat a muru ◊ dh'est sétziu che capedhu a tingiosu ◊ su bistiri mi setzit bèni ◊ setzit prus befa chi no frastimu
3.
su caboni at sétziu is pudhas
4.
s'àcua trulla boit lassada sètzi ◊ su binu tocat a dhu lassare sètzere chi no abbarret trudu
Sambenados e Provèrbios
prb:
buconi pretziu, s'àngelu si dhoi setzit ◊ chini setzit cuadhu allenu ndi calat candu non bolit
Tradutziones
Frantzesu
s'asseoir
Ingresu
to sit
Ispagnolu
sentarse
Italianu
sedére,
assìdersi
Tedescu
sitzen,
sich hinsetzen.
sèdere , vrb: sèere,
sèi,
sèiri,
sere Definitzione
pònnere o istare cun is nàdigas postas (in terra, in cadira, a cuadhu, o àteru) a manera chi sa carena no peset in is cambas; nau de bestimentu, orrúere o calare bene bestiu, a manera chi una cosa si adatat, o chi istat firma; pigare e dominare coment'e animale / impr. sei!, seide!, sedite!; pps. sétidu, sétiu
Sinònimos e contràrios
cecire,
sècere,
seciai
| ctr.
ficare,
istantargiai,
pesai
Frases
cola e sedi ca negossiamus! ◊ inchi dhis bèngiat unu dabori chi no si potzant sèi! ◊ tèngiu unu bellu iscannu po mi sèi ◊ mi che seo a cadhu a s'àinu ◊ daghi cheres chi mi sea mi apo a sere ◊ in custa pedra mi seo ◊ torro a sèdere a pilu sa calabrina ◊ domo su cabadhedhu e gai mi lu poto sèdere ◊ ajaja si sediat su postale e che crompiat fintzas a Làconi
2.
chi no benint a papai, cussus piciochedhus, ita at a èssiri a trabballai, ca dhi seit! ◊ custa preda est una conca de cane: no seit de perunu betu
3.
a custos castigados si los seint e leant a trubbu comente cherent!
Sambenados e Provèrbios
prb:
pro unu malu andhare menzus unu bonu sere
Ètimu
ltn.
sedere
Tradutziones
Frantzesu
s'asseoir
Ingresu
to sit
Ispagnolu
sentar
Italianu
sedére
Tedescu
sitzen.