Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

atíza , nf: tiza* Definition orrughedhu a pigighedhu fine de carre morta chi s’istacat de sa pedhe Synonyms e antonyms atògia, cadassa, crosta, freadu, muga, pagiagoda, solla, tizola Translations French tranche mince English thin slice Spanish pizca Italian fétta sottile German dünne Scheibe.

cítula , nf: gítula Definition is orrugos de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios a solos; fita de calecuna cosa Synonyms e antonyms fítula, ispixu, isprécu 1, istígia, sibícua, títaba* Sentences coenno custa cosa dhue pones duas cítulas de àgiu Translations French quartier, tranche English segment Spanish gajo (m) Italian spìcchio German Scheibe.

fíta , nf Definition parte de calecuna cosa segada a cantos apostadamente cun aina, mescamente cosas de papare, prus che àteru grussa ma no sèmpere totu de matessi grussària: f. de pane, de casu, de petza, de mela, de síndria, de turrone o àteru (ma si narat fintzes solu po parte)/ fumu, néula (o fintzes àteru) a segare a fitas = meda, craca de parri cosa callada Synonyms e antonyms arrogu, cantu, tiza 2. in bidha sa tzíntzula addenote si bi segat a fitas Etymon itl. Translations French tranche English slice Spanish tajada, loncha Italian fétta German Schnitte, Scheibe, Stück.

ispíxu , nm Definition silibba, donniunu de is orrugos de s'aràngiu, de s'àgiu, de su mandarinu deasi comente funt ispartzios a solos; fita de calecuna cosa Synonyms e antonyms cítula, fítula, isprecu* 1, istígia, sibícua, títaba Scientific Terminology rbr Translations French gousse, tranche, quartier English segment, slice, clove Spanish gajo, diente, raja, tajada Italian spìcchio German Scheibe, Schnitz.