magiadòrza , nf: mazadolza, mazadòrgia, mazadorja, mazadorza Definition frucone o pértiga de linna (fintzes canna) longa meda e fine po ndhe iscúdere o betare olia, nughe, landhe e cosas deasi de una mata, po dha fàere orrúere e pòdere arregòllere de terra Synonyms e antonyms béltiga, càrvia Sentences a sa landhe de sos ratos altos sa mazadorza no bi arrivit ◊ si pro sorte mi ponzo a fàghere dannu ndhe lampo rampos, chimas, truncu e corza, e si benzo cun sa mazadorza ti ndhe beto su frutu ’e s'àter'annu! (Còntene) Etymon srd. Translations French gaule English long pole Spanish vara Italian bàcchio German Stange, langer Stock zum Nüsse-Oliven-Mandel usw. abschlagen.

pàlu , nm: pau, pàulu Definition truncu longu meda, deretu e tundhu (o fintzes genia de tubbu de ferru o àteru materiale forte fatu a bisura de truncu) chi ponent prantau in terra po poderare in artu mescamente filos de currente (po cust'iscopu is prus mannos dhos faent a intrajadura); orrugu de ferru grussu e tundhu fatu a punta a una parte e a bisura de pei a s'àtera, po fàere de leva, po si abbàlere movendho cosas graes (mescamente pedra) o fintzes a fàere fossos fungudos e istrintos (sa parte a punta); cerboni, arraiga, nae chi si fichit po agguantare in artu cosa prantada; fintzes orrugu de linna curtzitu, a punta, puncione po prantare prantagedha, o de ferru po giogare (si depet arrennèscere a dhu prantare in terra tirandhodhu a cropu de artu a manera de si cravare aintru de unu tretu precisu)/ furriai su palu in testu = cambiare sas cosas nadas; su pau = zenia de zogu Synonyms e antonyms puntellu / palighedhu / puncione, rocu Sentences podiat imparai cussa faina peri in bidha, chena nci acabbai in su palu de sa furca ◊ su pastori at prantau pàulus po fai un'acorru 2. su palu chin sos ferros de sa mina mi ant fatu s'ischina a unu cantzu 3. depestis centrai tirendi su pau o unu puncioni: abundi arribbàt su pau si apoxàt su diru mannu de su pei e si tiràt sempri fintzas chi non si andàt foras Etymon ltn. palus Translations French poteau English pole Spanish palo Italian palo German Pfahl.

pólu , nm Definition puntu a ue atóbiant e si aunint fortzas o línias, nau mescamente de is duos puntos de sa Terra (p. nord, p. sud) sinnalaos de comente sa Terra in is binti bàtoro oras de sa die girat e detérminant s'asse inter is duos puntos Sentences su meridianu andhat dae polu in polu ◊ sa bandha de unu de is duos polos (su Nord) dh'inditat un'istedhu Translations French pôle English pole Spanish polo Italian pòlo German Pol.

pontédhu , nm: apuntedhu, puntedhu, puntellu Definition orrugu de linna grussu e longu o frucàgiu chi si ponet asuta de calecuna cosa, o a calecuna cosa, po dh'agguantare in artu, de no che orrúere, o àteru; petzu mannu de linna, tubbu longu e grussu de ferru o una genia de intrajamentu artu po agguantare is filos de sa currente de una línia elétrica; in cobertantza, sa natura de s'ómine / èssere su puntellu de… (nau de ccn.) = èssiri s'isperu, s'aficu de…, serbiri a… Synonyms e antonyms frucàrgiu, paboni 1, puntale, trumponi / palu Sentences sa bida nostra est che puntedhu allutu ◊ no si rezet in ancas, si no li ponent puntellu! 2. sos puntellos de sa currente los ponent de bica in bica, ue faghet ◊ in sa bia de domu funt ponendidhoi is pontedhus de sa luxi ◊ pipat tzigarros longos cantu sos puntedhos de sa luche Etymon itl. puntello Translations French poteau English pole Spanish palo, vara Italian palo German Pfahl.

puntàle, puntàli , nm Definition orrugu de linna longu e grussitu de pònnere asuta po agguantare calecuna cosa; genia de punta chi si ponet a unu càbudu de calecuna cosa coment'e po fortilesa, po dha fàere prus adata a púnghere o durare de prus (es. p. de iscarpa)/ p. de àrbule = sa punta, is cambos prus in artu Synonyms e antonyms frucàrgiu, puntedhu, trumponi / crispedhu Etymon itl. puntale Translations French poteau English pole Spanish palo Italian palo German Pfahl.

«« Search again