càntaru , nm Definition vena de abba chi essit in artu e orruet a ispéndhula, in logu de orroca, de costa; cannedha o tubbighedhu de abba in is funtanellas (grifone púbblicu) Synonyms e antonyms spéndula / cona 1, grifone 1 Sentences tres càntaros giughiat sa funtana: como sunt totos tres iscannedhados ◊ s'abba fit falendhe dae sa roca in d-unu cantaredhu ◊ at postu sa broca a prenare suta de su càntaru ◊ sas feras current a su càntaru a si abbare ◊ de càntaros in sas carrelas bi ndh'at caligunu pro bellesa 2. zuchet una boche crara che de abba de càntaru a denote ◊ ballendhe li falaiat su suore a càntaru! Etymon ltn. cantharus Translations French eau de roche English spring of water falling from the top Spanish manantial Italian véna d'àcqua che cade dall'alto German hinunterfallende Wasserader.

fantàna , nf: funtana, puntana Definition benu de abba chi essit de sa terra, in pitzu, in calecuna atza o trèmene, o fintzes in fossu fundhudu tundhu fatu apostadamente cricandho s'abba e a muru totu a inghíriu (su buidu chi abbarrat si narat incalu); càntaru de abba intubbada in bidha / erba de funtanedhas = folladedha (Glechoma hederacea) Synonyms e antonyms antana, mígia 1, mitzadroxu, mitzarxu, orgale, orgosa, muntana / pussu Idioms csn: sa funtana est faenno = est boghendhe abba, s'abba de sa funtana est currindhe; bogai funtana = fàghere su putu; sa mama de funtana = zenia de fémina fata a pessamentu, a zisa de sa mama de su sole, pro fàghere a timire sos pisedhos; funtana sansa = mígia de àcua minerali; fai una funtanedha in sa farra = fàghere unu fossighedhu pro bi poder betare cosa impastendhe Sentences in cuss'ata de roca bi essit una bella funtana de abba ◊ bi at funtanas chi bundhant abba a cora totu s'annu e àteras chi si che sicant in istiu 2. si nc'est ghetau a funtana ◊ s'àcua dha piscaus de funtana cun sa cracira ◊ cussa teniat gana de istudiai cantu ndi tenia dèu de mi nci ghetai a funtana! ◊ a piciochedhu m'iant portau a bogai funtana in su sartu (F.Secci) 3. che funtana mi bundhant sos ojos ◊ is làgrimas calant in is trempas che funtanedhas de arriu Scientific Terminology slg. Etymon ltn. fontana Translations French source, fontaine English spring, fountain Spanish fuente, manantial (m) Italian sorgènte, fontana German Quelle, Brunnen.

mígia 1 , nf: mintza, mitza, miza 2 Definition vena de abba chi essit de sa terra, in pitzu, prus che àteru in calecuna atza o trèmene, ma fintzes in logu paris Synonyms e antonyms antana, fantana, mizotu, orgale, orgosa Sentences apu agatau una mitza de àcua frisca acanta de un'arroca ingunis ◊ nci at una mígia de àcua sèmpiri calendi, sa chi fíncias a pagu tempus fait serbèt po sa necessirari de sa bidha Scientific Terminology slg Etymon ltn. *mitia Translations French source English source Spanish fuente, manantial Italian sorgènte German Quelle.

mitzadróxu , nm: mizadroxu Definition benu o tzurru de abba chi essit de terra Synonyms e antonyms mitzarxu, orgale, sciopadórgiu Scientific Terminology slg Etymon srd. Translations French source d'eau English pool Spanish venero, manantial Italian pólla d'àcqua German Quelle, Wasserader.

mitzàrzu, mitzàrxu , nm: mizarxu Definition logu inue mizat o essit abba Synonyms e antonyms funtana, mígia 1, mitzadroxu Sentences est unu mitzarxu sempri a ciurrus ◊ sos mitzarzos sunt mesu assutos! Etymon srd. Translations French source d'eau English pool, spring Spanish manantial, venero Italian pólla d'àcqua, sorgènte German Quelle, Wasserader.

rólliu 1 , nm Definition vena de abba de pagu contu Synonyms e antonyms rógiu Translations French source d'eau English pool Spanish venero, manantial Italian pólla d'acqua German Wasserader.

«« Search again