Abbreviations Legenda | Symbols Legend

ammodàu , agt Definition chi tenet crabbu o manera in su fàere is cosas, in su tratare cun sa gente Synonyms e antonyms aggrabbadu, ammodidu, assetiosu, garbosu, imbodau, pertocu | ctr. burrincatzu, gavàciu, intrudhadu, mabigrabbau Scientific Terminology ntl Etymon srd. Translations French bien élevé English polite Spanish de buenos modales Italian di buòne manière, gentile German manierlich.

castagnàrza , nf, nm: castanàgliu, castanàrgiu, castanarju, castanarzu, castangiàrgiu, castannanzu, castannarju, castannarzu, castanzàlgiu, castanzarzu, castenàgliu, castennàgliu, castennalzu, castennàrgiu, castennarzu, catannàgiu, costennàrgiu Definition castannanzu mannu, iscoba màsciu, o màscina, e fintzes iscoba fémina: duas calidades de linna chi no faent tanti mannas, ma a cotzina grussa, bona po crabone e a fàere pipas, cun sa fògia pitichedhedha Synonyms e antonyms cantentarzu, ghidhostra, idhostra, salina 1, salinavémina, sechintrese, túfera Sentences rios e rosas intritziant tramas ismeraldinas de chercos e suèglios, lidones e castennàglios, ghiníperos e chessa Scientific Terminology mt, Erica arborea, E. scoparia Etymon srd. Translations French bruyère English heather Spanish brezo Italian èrica da ciòcco, scópa gentile German Besenkraut.

framíu, fràmiu , nm: frammiu, fràmmia, fràmmiu, frumiu Definition iscoba fémina, genia de linna chi abbarrat a tupa, a fògia finevine, minuda, fioredhu piticu biancu: faet un’arraighina grussa bona po fàere pipas e carbone; framiu dhu narant fintzes a css. linnighedha fine po allumiare fogu o inchèndhere su forru, e frumiu po ogiastedhu bàsciu Synonyms e antonyms cantentarzu, castagnarza, ghidhostra, idhostra, salina 1, túfera Sentences de s'arraegina de su fràmmiu faent is pipas Scientific Terminology mt, Erica scoparia Etymon ltn. flammeus Translations French bruyère English heather Spanish brezo de escobas Italian scópa gentile German Besenkraut.

salína 1 , nf Definition una calidade de ghidhostre Synonyms e antonyms framiu Scientific Terminology mt, Erica scoparia Translations French bruyère English heather Spanish brezo, escobilla Italian scópa gentile German Besenkraut.

setiósu , agt: assetiosu Definition nau de ccn., chi tenet sétiu, crabbu, maneras bonas de fàere, chi est bene fatu; segundhu de ite si narat, chi est bene assentau, postu bene adderetu o, nau de gente, chi s'ischit adatare a sa dificurtade o a su bisóngiu; nau de logu, chi est ciciu, in paris Synonyms e antonyms aggrabbadu, ammodau, ammodidu, garbosu, imbodau Sentences no siat setiosa e fracòngia, puru, cussa picioca!…◊ est aici bellu, setiosu, custu piciocu, ma iscimpru diaderus! ◊ a su malloru est crescendidhu sa corra setiosa 2. bellas fascinas setiosas, lah! ◊ cussu no est ómini setiosu: bogat arrenghèscias po dónnia cosa (G.Mura)◊ dhui at logu malu chi no fait mancu a passai e logu setiosu Scientific Terminology ntl Etymon srd. Translations French poli, aimable English courteus Spanish amable, adaptable Italian garbato, gentile, adattàbile German liebenswürdig.

túfera , nf: túvara, túvera, túvura Definition iscoba màsciu, màscina o túvara bera, iscoba fémina o vera e fintzes iscova burda, tres calidades de sa matessi linna chi faet fògia pitichedhedha, frore biancu, arraighina bona po fàere pipas e pitica coment'e mata, prus che àteru a tupa / túvara vitània = napu o fintzes tapu tamburru, genia de erba chi narant fintzes patata americana (benit de s'América: nms. Helianthus tuberosus), faet unu cambu finedhedhu e longu meda e in s'arraighina faet una genia de nodos mannos e longos, una patata, ma prus tostada e druche, a pigiolu orrubiastu; túvera a logos est una genia de codrolinu chi faet asuta de terra a bisura de patata: itl. tartufo Synonyms e antonyms cantentarzu, castagnarza, ghidhostra, idhostra, lòstiri, salina 1, scovitzi Sentences custa tanca est prena de ozastros, de túvera e de lidone ◊ curres a ispantu tra túveras e chercos poderosos e castanzas e ílighes Scientific Terminology mt, Erica scoparia, E. terminalis Translations French bruyère English heather Spanish brezo Italian èrica da ciòcco, scópa gentile German Besenkraut.

«« Search again